"Desperta ferro!"
¡Despierta hierro!

Los "Almogàvers", como cuerpo militar, hacen su aparición en les conquistas de Mallorca (1229) y València (1238), pero, sus orígenes, son bastante más antiguos. Los árabes llamaban Al-Mugavar (los que provocan asaltos) a los grupos de pastores que, después de ver invadidos sus campos por los sarracenos, para sobrevivir, habian de emplearse a fondo en incursiones nocturnas de las zonas ocupadas, desarrollando así técnicas de castigo y mantenimiento de fronteras.

Ésta es la famosa descripción de un "almogàver" hecha por Bernat Desclot en su crónica ( Libre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats ) en el capítol LXXIX, segundo parágrafo, dónde se explican los preparativos de la marca a Alcoll:

" Aquestes gents qui han nom "almogàvers" són unes gents qui no viuen sinó d'armes, e no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab sarraïns, e entren una jornada o dues, enlladronint e apresent, e en traen molts sarraïns preses e molt altre haver.
E d'aquell gasany viuen, e soferen de grans malanances que altre hom no podria sofrir; que ben estaran dos jorns sens menjar, si mester llur és, o menjaran de les herbes dels camps, que sol no s'ho preen res. E los adelils són cells qui els guien, qui saben les terres i els camins. E no porten mas una gonella o una camisa, sia stiu o hivern, molt curta, e en les cames unes calces ben estretes de cuir, e als peus bones avarques de cuir; e porten bon coltell, e bona corretja e un foguer a la centura; e porta cascú una bona llança, e dos dards e un sarró de cuir a l'esquena, en què porten son pa a dos o tres jorns. E són forts gents e lleugers per fugir e per encalçar; e són catalans e aragonesos e serrans. "