"Desperta ferro!"

Els Almogàvers, com a cos militar, fan la seva aparició, en les conquestes de Mallorca (1229) i València (1238), però, els seus orígens, son força més antics. Els àrabs anomenaven Al-Mugavar (Els qui provoquen avalots) als grups de pastors que, desprès de veure envaïdes les seves pastures pels sarraïns, per sobreviure, havien de dedicar-se a fer incursions a les zones ocupades, desenvolupant tasques de càstig i manteniment de fronteres.

Aquesta és la famosa descripció d'un almogàver feta per Bernat Desclot a la seva crònica ( Libre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats ) al capítol LXXIX, segon paràgraf, on explica els preparatius de la marxa a Alcoll:

" Aquestes gents qui han nom "almogàvers" són unes gents qui no viuen sinó d'armes, e no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab sarraïns, e entren una jornada o dues, enlladronint e apresent, e en traen molts sarraïns preses e molt altre haver.
E d'aquell gasany viuen, e soferen de grans malanances que altre hom no podria sofrir; que ben estaran dos jorns sens menjar, si mester llur és, o menjaran de les herbes dels camps, que sol no s'ho preen res. E los adelils són cells qui els guien, qui saben les terres i els camins. E no porten mas una gonella o una camisa, sia stiu o hivern, molt curta, e en les cames unes calces ben estretes de cuir, e als peus bones avarques de cuir; e porten bon coltell, e bona corretja e un foguer a la centura; e porta cascú una bona llança, e dos dards e un sarró de cuir a l'esquena, en què porten son pa a dos o tres jorns. E són forts gents e lleugers per fugir e per encalçar; e són catalans e aragonesos e serrans"